Us puc explicar una història d'"amour".
Us puc explicar que ha tornat la calor.
Us puc explicar una història de por!!
Us puc explicar…
(Oximorònics): -Què?
…que us vull explicar…

Us puc explicar què ha passat enguany.
Us puc explicar i que soni estrany.
Us puc explicar què ha passat avui, demà o ahir
i tot i així, parar-vos un parany.
Us puc explicar-car, us vull explicar.

Us vull explicar quelcom interessant.
Us vull explicar, i que us faci pensar.
Us vull explicar i que soni pedant.
Us vull explicar però… ai… m'he quedat en blanc!

(PARLA LA BANDA).

Us puc explicar què m'ha passat a "Mi".
Us puc explicar què he fet aquest matí?
Us puc explicar perquè estem aquí.
Us puc explica-ca. Us vull explicar.
Us puc explicar que si patatim i que si patatam.
Us puc explicar: Idò, oh…i tant, oh vés, clar!
Us puc explicar què és parlar per parlar,
que parlant la gent s'entén o de què se sent a parlar.

Us puc explicar-car, us vull explicar.
Us vull explicar i que es faci escoltar.
Us vull explicar i que quedi p(l)ou c(r)ar.
Us vull explicar i que digueu: -Oooooh! Aaaah…!
Us vull explicar però… ai… m'he quedat en blanc!

(PARLA LA BANDA).

(Conversa amb "Contemporaneïtat Obsoleta" i la seva guitarra destrossadora de las menors): -Jo què sé… Vols dir? Eh… Normalment…

Si és que ens passem la majoria del temps parlant,
alguna cosa ens haurem d'explicar, no?
Però la veritat jo, és que ja no sé de què parlar…
(Silenci Eloqüent.): -Benet!
(Roger Benet): -Què dius, "Silenci Eloqüent"?
Què em vols explicar?

(DIÀLEG ENTRE LA BATERIA D'EN SILENCI ELOQÜENT I EN ROGER BENET)
:- Ahà! Jo-jo…què?...
Mmmm…pfff…
no, és la percepció de la realitat el que és relatiu…
no pas la…
home, l'autenticitat de l'esdevenir musical és prou dubtosa…

(LA BANDA NO HI ESTÀ D'ACORD)

Hosti, tu… tenia raó, eh?
I és que em sembla que ho ha dit molt millor
del que ho pugui dir jo…
Tenia ritme, molta música
i "vaia" crescendo.
Molt bé, "Silenci", sí senyor…

Però no! El "Llenguatge" és molt millor!
Ens porta d'aquí cap allà.

(Oximorònics): -Enlloc!!

Oh!
Aquests pseudomúsics són uns impertinents…
Prepotents!
Aquí qui té la paraula, és
a-qui li pareu-la-taula.

Però d'altra banda potser la banda
m'està dient que no confongui dir les coses
amb dir com voldria dir aquestes coses
…ara que no em sent ningú…
Potser amb el llenguatge només es construeix llenguatge.
Quin miratge… Quin muntatge!
Perquè si us dic
(sensacionalista): -Avui m'he fet una palla.

(Oximorònics): -Porc, "marrano", "cotxino", "asquerós"!

O…(intel·lectual): -Schöpenhauer va dir…

(Oximorònics): -Qui? Què? Qui ho va dir?

O potser amb un entremig
sonaria millor, com:
Els poemes de Rimbaud,
em posen a to!

Però, què estic dient…?
Estic perdent els papers…
Papers en blanc, és clar,
perquè és que torno a no saber de què parlar…
I si el verb ens limita,
o potser és que estic molt ver(b)d, hehe...
però! Atenció…! Que m'ha vingut la inspiració!

Us puc explicar que ja em ve, ja ve…ja va!(ls)?
Us puc explicar que ho tinc al paladar!
Us vull explicar… Ai, que em torna a marxar… No!
Us vull explicar ara m'he il·luminat!!

Us vull explicar, tinc la veritat!
Us vull explicar, i m'heu (meu, meu)d'escoltar:
Bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla...
Bla-bla-bla-bla-bla-bla-BLA-BLA-BLA-BLA-BLA!...
Bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla!
Us vull explicar ja està tot explicat!

Ja està tot dit, ja s'ha dit tot, abans i molt millor!