Veig com tot l'avui es torna a acabar, la vida dóna voltes en forma de quadrat. Cec, torno a mirar la llum del demà. La nit creix amb força, em drogo en pensar que avui busco aixopluc en tu. Com cada nit, cada matí, veig llum, de nit. Com cada nit.

Jo ja m'entenc, jo ja m'entenc, jo ja m'entenc, jo ja m'entenc. (Jo ja m'entenc). Tu no m'entens, tu no m'entens, i és que tu no m'entens, tu no m'entens. (Tu no m'entens). Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha…tu no m'entens! Tu no m'entens, ahà! Ja no m'entenc. Ja no m'entenc. Ja no m'entenc. Ja no m'entenc. Ja no, no m'entenc, ja no, no m'entenc… Ningú s'entén. Ningú s'entén. Si és que ningú s'entén, potser és degut a prioritzar el discurs que algú ha basat objectivant el que és subjectiu. No! Si no ens pugem un to per sobre els altres i fem com en aquest "solo" on en comptes d'anar sol, cadascú utilitza el seu llenguatge per acabar anant tots a l'uníson. És molt important escoltar, si no a les orelles se'ns hi faran taps. I el procés cíclic sempre serà: Jo ja m'entenc, tu no m'entens, ja no m'entenc. Ningú no s'entén. Ningú s'entén!

Us puc explicar una història d'"amour". Us puc explicar que ha tornat la calor. Us puc explicar una història de por!! Us puc explicar… (Oximorònics): -Què? …que us vull explicar… Us puc explicar què ha passat enguany. Us puc explicar i que soni estrany. Us puc explicar què ha passat avui, demà o ahir i tot i així, parar-vos un parany. Us puc explicar-car, us vull explicar. Us vull explicar quelcom interessant. Us vull explicar, i que us faci pensar. Us vull explicar i que soni pedant. Us vull explicar però… ai… m'he quedat en blanc! (PARLA LA BANDA). Us puc explicar què m'ha passat a "Mi". Us puc explicar què he fet aquest matí? Us puc explicar perquè estem aquí. Us puc explica-ca. Us vull explicar. Us puc explicar que si patatim i que si patatam. Us puc explicar: Idò, oh…i tant, oh vés, clar! Us puc explicar què és parlar per parlar, que parlant la gent s'entén o de què se sent a parlar. Us puc explicar-car, us vull explicar. Us vull explicar i que es faci escoltar. Us vull explicar i que quedi p(l)ou c(r)ar. Us vull explicar i que digueu: -Oooooh! Aaaah…! Us vull explicar però… ai… m'he quedat en blanc! (PARLA LA BANDA). (Conversa amb "Contemporaneïtat Obsoleta" i la seva guitarra destrossadora de las menors): -Jo què sé… Vols dir? Eh… Normalment… Si és que ens passem la majoria del temps parlant, alguna cosa ens haurem d'explicar, no? Però la veritat jo, és que ja no sé de què parlar… (Silenci Eloqüent.): -Benet! (Roger Benet): -Què dius, "Silenci Eloqüent"? Què em vols explicar? (DIÀLEG ENTRE LA BATERIA D'EN SILENCI ELOQÜENT I EN ROGER BENET) :- Ahà! Jo-jo…què?... Mmmm…pfff… no, és la percepció de la realitat el que és relatiu… no pas la… home, l'autenticitat de l'esdevenir musical és prou dubtosa… (LA BANDA NO HI ESTÀ D'ACORD) Hosti, tu… tenia raó, eh? I és que em sembla que ho ha dit molt millor del que ho pugui dir jo… Tenia ritme, molta música i "vaia" crescendo. Molt bé, "Silenci", sí senyor… Però no! El "Llenguatge" és molt millor! Ens porta d'aquí cap allà. (Oximorònics): -Enlloc!! Oh! Aquests pseudomúsics són uns impertinents… Prepotents! Aquí qui té la paraula, és a-qui li pareu-la-taula. Però d'altra banda potser la banda m'està dient que no confongui dir les coses amb dir com voldria dir aquestes coses …ara que no em sent ningú… Potser amb el llenguatge només es construeix llenguatge. Quin miratge… Quin muntatge! Perquè si us dic (sensacionalista): -Avui m'he fet una palla. (Oximorònics): -Porc, "marrano", "cotxino", "asquerós"! O…(intel·lectual): -Schöpenhauer va dir… (Oximorònics): -Qui? Què? Qui ho va dir? O potser amb un entremig sonaria millor, com: Els poemes de Rimbaud, em posen a to! Però, què estic dient…? Estic perdent els papers… Papers en blanc, és clar, perquè és que torno a no saber de què parlar… I si el verb ens limita, o potser és que estic molt ver(b)d, hehe... però! Atenció…! Que m'ha vingut la inspiració! Us puc explicar que ja em ve, ja ve…ja va!(ls)? Us puc explicar que ho tinc al paladar! Us vull explicar… Ai, que em torna a marxar… No! Us vull explicar ara m'he il·luminat!! Us vull explicar, tinc la veritat! Us vull explicar, i m'heu (meu, meu)d'escoltar: Bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla... Bla-bla-bla-bla-bla-bla-BLA-BLA-BLA-BLA-BLA!... Bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla-bla! Us vull explicar ja està tot explicat! Ja està tot dit, ja s'ha dit tot, abans i molt millor!

De família nombrosa, mare de tots exemplar. Cuina, renta, planxa i resa per l'"ansiada" pau mundial. I quan té estones lliures aprofita per mirar la novel·la de la tele : -Ai! Déu sap què passarà demà! No es queixa de la vida i si goses preguntar ja té tot el que volia: exemple clar de dona contemporània… contemporània... ...de dona, dona contemporània! Porta rastes i mil pírcings. Va a la universitat. No la veuràs mai lligada, perquè té la llibertat de viure amb ironia. Sembla que ho té tot molt clar, però llegeix molt cada dia per trobar-se, i es perd més del que ho està. De la casa okupa on viu no para de dubtar. Són les pors que la preocupen pel demà... què serà? Exemple clar de dona contemporània... contemporània... ...the reggae, reggae, the reggae do the reggae! Dona! 8:00 a.m. a l'oficina. Minifalda, cap alçat. Darrera de la "computer" hi ha un caràcter molt marcat. Dóna ordres (quan li deixen), que és sovint, i bé que ho fa, mentre pensa: -Que s'acabi la jornada laboral! N'està farta de pallassos, xitxarel·los i "enxufats", perquè tot i guanyar pasta no és la feina que li va. Les 15:00 hores, cap a casa a fer la vida normal. Tant al matí com de tarda, exemple clar… de dona contemporània. Dona contemporània! "Tenyidota" i pintallavis, és hora de treballar. Surt cap a les nou del vespre. Ai…quina clientela tindrà? Quin estil té quan camina, i si tu la sents parlar mai diries que allí sota hi ha una polla de cavall!! Tant se val, si ella es sent dona! Per mi ho és i sempre ho serà. Rera el maquillatge hi ha un exemple clar… de dona contemporània... de dona contemporània. Acotxada a la pica i no para de plorar. Les veïnes la critiquen : -Ai! Què deixada que va! Però és que són sordes o s'ho fan. No volen sentir-la quan… crida sempre, cap al vespre. El seu matxo ha arribat. :-"Fill de Puta!!", no t'ho dic, per respecte a ta mare... Ella sí que era persona, però tu ets un desgraciat. Has hagut de sortir a la cançó per tocar els collons. Mentre rera els blaus i les ferides hi ha un exemple clar, per desgràcia, de dona contemporània. Dona! Sí, contemporània… Fa un ratet era a la panxa, duu el cordó umbilical enganxat des del melic, tot el cos ple de sang. Uns copets perquè respiri… Quin futur l'espera...ha! No ho sé pas, però ara ja és exemple clar… de dona contemporània!

M'he electrocutat. Atrapa-ho tot. Truca'm tu. Trampa.

Joan, Joan, surts el divendres perquè creus que sucaràs, "oh, oh". Joan, Joan, veus la primera dona i tu (com a bon mascle) ja vas trempant, Joan, Joan. Compte (normal) ja se t'acosta (i aquesta aposta), és la primera noia, rotllo et/li vol/vols demanar. Perquè, Joan, Joan, potser no ho saps però demà alguna cosa li hauràs de dir. Oh, Joan, perquè a les dones (segons tu), "com més coses els dónes, més en volen tenir." Oh, Joan…. –così fan tutte-, Joan… Joan! Però ara...sí! T'hi estàs petonejant (mua, mua, mua!!!), i a la per tu fràgil i bonica noia –de pas- amb qui estàs no li pots dir res. Mmm…on estàvem? Ah, sí! Heu provat mai de fer un petó a algú (a la boca) i parlar alhora? Mmmmffffmmm… És complicat! A cops, més val no poder dir el que penses mentre beses... És molt millor! Joan -un altre cop!-. Joan, a tots (i a tu) estàs enganyant, però el que de veritat estàs fent és: Joan, tu t'estàs masturbant!!! Joan!!! No dic que sigui dolent, però per què tens la necessitat de posar-te la màscara allí on t'has amagat!! Oh, Joan, ningú t'ho ha demanat, que en siguis dos, que en siguis dos. Ara no n'ets cap, girat d'esquenes a la veritat, no guanyes, perds i et perds, estàs amarrat, mentint t'has condemnat a no anar-te'n cap a l'altre costat. Oh, Joan, Joan, prou de mentir... Oh, Joan… ja vas trempant!!! Puja i baixa, coixa i boja, penja i ruixa, que comenci la funció i l'acció. El membre viril, comença a pujar, oh…1º, 30º, oh…60º, 90, 180º, 180º....fins a ejacular. Perquè Joan, Joan, el tamany del teu membre és inversament proporcional a com la bola has fet de gran. Oh, Joan, oh, Joan, Joan, Joan!!! Al món real (no al dels sommnis) la noia amb qui tu has "estat", sí, et vindrà a preguntar: -Qui ets? I tu li contestaràs: -Joan, Joan. Sóc el Joan (hi, hi), i estic per sucar-hi pa, i és que sóc el Joan, sóc el Joan, nena, vine amb mi i sabràs ..hi hi…el que és... ...mentir.(Ai, Roger, Roger.)

Si estàs cansat, si estàs cansat i no vols estar més aquí, vés a dormir, vés a dormir. No juguis més amb el temps, si el temps no t'aporta res de res. I si estàs cansada, si estàs cansada i no vols estar més aquí, només has de dir "Vora Nith". (Oximorònics): -Vora Nith! :-Shhhh… has de dir "Vora Nith". (Oximorònics): -Vora Nith! (Vori Noth) I ficar-te dins del meu llit. Vora Nith!